El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de la regió Mediterrània. La desembocadura de l’Ebre constitueix un parc natural de primer ordre amb una incomparable riquesa de flora i fauna que el fan únic. Amb una superfície total de 7.736 hectàrees comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Dins la seva basta extensió s’hi troben les basses de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l’Alfacada, la Platjola, la Tancada i l’Encanyissada; així com les illes de Buda, Gràcia, Sapinya i Sant Antoni; les penínsules de la Punta de la Banya i del Fangar, i els ullals de Baltasar.

La vegetació del Delta inclou més de 500 espècies diferents entre les que destaquen els canyissars, les jonqueres, els eucaliptus i els lligaboscs de riu. No s’ha però oblidar l’arròs, el cultiu estrella del delta, la producció del qual ocupa grans extensions de terreny.

El Delta és un espectacle orintològic durant tot l’any, però el tipus d’aus i la quantitat varien segons l’època.

L’estiu i el final de la primavera és el moment més òptim, quan les diferents espècies han criat i el Delta és ple de vida. Pels «tubos» i les sèquies no és gens difícil veure famíles senceres d’anàtides «aprenent a nedar».
A la tardor, quan tenen lloc les grans migracions, el Delta es converteix en parada imprescindible i lloc de pas per una gran quantitat d’aus. L’espectacle està assegurat.
L’hivern és l’estació de les aus aquàtiques, una oportunitat única de gaudir de la visió dels bernats, les fotges i els ànecs.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.